Ha arribat l'hora, ens hem de despedir, el projecte s'acaba..

No sóc gaire de comiats (no m'agraden) però vull explicar-vos mínimament que aquest projecte ha valgut la pena.

Sí, són molts mesos, moltes dies i moltes hores, però al final el teu nen rossinyol forma part de la teva vida, de la teva rutina. No es fàcil convinar estudis, treball i aquest projecte, però estic molt orgullós d'aquests mesos i d'haver conegut al David. Els mesos han passat volant i encara recordo la primera quedada com si fos ahir. Hem format un bon equip, una bona amistat i ens ho hem passat pipa.

Tot aquell qui vulgui formar part d'aquest projecte l'animo. És una experiència que t'emportes i que segur que mai oblidaràs.

Us deixo aquí una foto de la última quedada que vam fer els rossinyols de Salt.